!M’agarru a la mi guitarra: ¡Qué resuenin las parelis! ¡Me tienin fecháu, que suerti más negra! ¡Enrajetalmi el gañoti y las venas, si queréis, peru no esgarréis las mis cueldas de plata! ¡Estoy esmaejáu! ¡Quieru que me tragui la tierra! ¿Quién me devuelvi los mis añus mozus? Se han metíu en las mis entrañas pa derrengalmi, peru no quieru que esgarrin mis cueldas de plata. Se han lleváu mi guitarra, mi alma libri ¡Pocalachas! ¡Mandrionis! jue mi alaríu enrabietáu ¡Echalmi al jondón del pozu con una piera al pescuezu peru no esgarréis las mis cueldas de plata! ¿Qué pasa, compairis? ¿Acasu ya no veré más el sol, ni las claras del día, ni vel pardeal la taldi? Me han arrancáu el alma, me tienin fecháu, y, ara, pa colmu, han esgarráu mis cueldas de plata!
© Miguel Herrero Uceda + Elisa Herrero Uceda. Traducíu, 2016